La llengua: almenys en català
L'Agència Catalana del Consum ho diu sense marge: «Les cartes de menjars i begudes han d'estar a disposició de la clientela almenys en català».
La paraula que importa és «almenys». No obliga a tenir-la només en català ni prohibeix cap altra llengua: obliga que la versió catalana existeixi i estigui a disposició de qui la demani. Una carta en castellà i anglès sense versió catalana no compleix; una en català, castellà, anglès i francès compleix perfectament.
A la pràctica és l'obligació que més es descuida als locals de zona turística, que solen tenir tres o quatre idiomes i cap d'ells el català.
- La carta de menjars i la de begudes, totes dues.
- «Almenys»: pots tenir-ne tantes versions com vulguis, però la catalana ha d'existir.
- El client també té dret a ser atès en català o en castellà, a la seva elecció.
- Val tant la carta de paper com la digital: la norma parla de posar-la a disposició, no del suport.
Els preus: totals, amb impostos i sense lletra petita
La segona obligació és la que més es veu en una inspecció perquè es comprova des de la porta: «Els preus anunciats a la carta o al rètol dels establiments de restauració ha de ser totals, amb els impostos inclosos».
I tot seguit el que gairebé ningú compleix del tot: «No s'admet la nota informativa "IVA no inclòs"». No és que estigui mal vist, és que no s'admet. El preu que llegeix el client és el que paga.
Barra, taula i terrassa: si cobres diferent, s'ha de veure
Aquesta és la que se salta mig sector sense saber-ho. Cobrar més a la terrassa que a la barra és legal i habitual. El que no és legal és no dir-ho: «Si cobren preus diferents en funció del lloc on se serveix —a la barra, a les taules, a la terrassa, etc.— o hi ha serveis que tenen algun suplement —demanar gel a les begudes, per exemple— cal que indiquin de manera clara i visible el preu per a cada cas».
Fixa't en l'exemple que tria l'Agència: el gel. No parla de grans suplements, parla del que un cambrer afegeix sense pensar-hi. Si té preu, ha d'estar escrit.
MALAMENT BÉ
Canya .......... 2,50 € Canya
(suplement terrassa) barra ........ 2,50 €
taula ........ 2,80 €
terrassa ..... 3,20 €
Refresc ........ 3,00 € Refresc .......... 3,00 €
IVA no inclòs amb gel ........ +0,30 €
El client ha de poder saber què pagarà abans de demanar-ho,
no en veure el tiquet.Els dos avisos que han d'anar a la carta
Hi ha dues coses que la carta ha de dir encara que no siguin preus ni plats.
La primera són els al·lèrgens: «Han d'informar dels aliments que poden provocar al·lèrgies o intoleràncies». És la mateixa obligació europea que s'aplica a tot l'Estat, i la tractem sencera al seu article.
La segona és nova per a molta gent i és específicament catalana en el seu detall. La Llei 3/2020 obliga, al seu article 6.1.b, a facilitar que el client s'endugui el que no ha consumit «i informar d'aquesta possibilitat de manera clara i visible al mateix establiment, preferentment a la carta o al menú». No n'hi ha prou de deixar-l'hi endur si t'ho demana: cal anunciar-ho.
- Al·lèrgens per plat, disponibles abans que el client decideixi.
- Avís que es pot endur el que no consumeixi, preferentment a la carta.
- L'envàs no es cobra, i has d'admetre que en porti un de propi.
- No informar-ne és infracció lleu segons l'article 14.4.b de la Llei 3/2020.
El menú del dia: preu global i què inclou
Si n'ofereixes, «han d'informar del preu global i del que inclou —beguda, postres, pa, etc.». Sembla obvi i és la font de la meitat de les discussions de migdia: si el pa entra o no entra, si la beguda inclou el vi, si el cafè és a part.
La solució és escriure-ho, no explicar-ho. Un menú que diu «Pa i beguda inclosos. Cafè i postres a triar, un dels dos» no genera cap conversa a l'hora de cobrar.
El que no pots cobrar de cap manera
L'última obligació és per omissió: «No poden cobrar conceptes com ara coberts o taula, ni tampoc serveis no sol·licitats expressament pel client».
El cobert és el cas clàssic i encara apareix en tiquets. El segon supòsit és més subtil: el pa que arriba a taula sense que ningú l'hagi demanat, les olives que porta el cambrer per acompanyar. Si no s'han demanat i no estan incloses, no es poden cobrar.
Preguntes freqüents
He de tenir la carta només en català?
No. L'obligació és tenir-la «almenys» en català, que vol dir que la versió catalana ha d'existir i estar a disposició del client. Pots tenir-ne tantes altres com vulguis, i de fet és recomanable en zones amb turisme.
La carta digital compleix l'obligació de la llengua?
Sí, si la versió catalana hi és i el client hi pot accedir. La norma obliga a posar-la a disposició de la clientela, no a fer-ho en paper. Una carta digital ho té més fàcil que una d'impresa: canviar d'idioma no obliga a reimprimir res.
Puc cobrar més a la terrassa que a la barra?
Sí, sempre que ho indiquis de manera clara i visible per a cada cas. El que no pots és cobrar-ho sense que estigui escrit abans que el client demani.
Puc posar «IVA no inclòs» a la carta?
No. L'Agència Catalana del Consum ho diu literalment: «No s'admet la nota informativa "IVA no inclòs"». Els preus anunciats han de ser totals, amb els impostos inclosos.
On he d'anunciar que el client es pot endur el menjar?
De manera clara i visible al mateix establiment, i preferentment a la carta o al menú. Ho diu l'article 6.1.b de la Llei 3/2020, i no informar-ne és una infracció lleu segons l'article 14.4.b.
Puc cobrar el cobert o el servei de taula?
No. Ni el cobert, ni la taula, ni cap servei que el client no hagi demanat expressament. El pa que arriba sense demanar-lo entra en aquest supòsit si no està inclòs.
Quines sancions hi ha si no ho compleixo?
Les de la Llei 22/2010 del Codi de consum de Catalunya, i el client pot presentar una denúncia a l'Agència Catalana del Consum. No en donem imports aquí: les forquilles concretes convé consultar-les al text o amb la teva assessoria.