Llei de malbaratament alimentari a la restauració

Què és i a qui afecta

És la Llei 1/2025, d'1 d'abril, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, publicada al BOE el 2 d'abril de 2025. Afecta tota la cadena alimentària, i aquí hi entra qualsevol que serveixi menjar: bars, restaurants, cafeteries, menjar per emportar, hotels amb restauració, càtering i menjadors col·lectius.

On sí que distingeix per mida és en el paperam. Les obligacions de sala —deixar que el client s'endugui el menjar, l'envàs, anunciar-ho— són iguals per a un bar de barra que per a una cadena. El pla de prevenció per escrit, en canvi, té una excepció per superfície que s'emporta per davant gairebé tot el sector.

L'obligació que més es nota a la sala: el client s'endú el que no ha menjat

L'article 8 obliga els establiments de restauració a facilitar que el consumidor s'endugui el menjar que no ha consumit. I ho diu amb dues condicions literals que convé llegir a poc a poc: «sense cap cost addicional» i en «envasos aptes per a l'ús alimentari, reutilitzables, o fàcilment reciclables».

És a dir: no pots cobrar la carmanyola. Ni com a envàs, ni com a servei, ni arrodonint el compte. I ha de ser reutilitzable o fàcilment reciclable, així que el plàstic d'un sol ús de sempre deixa de servir.

Hi ha una excepció, i és a la mateixa frase: «sin coste adicional alguno distinto, en su caso, del mencionado en el párrafo siguiente». Aquest paràgraf remet al títol V de la Llei 7/2022, que obliga a cobrar els envasos de plàstic d'un sol ús. L'envàs correcte no es cobra; el que la llei t'empeny a no fer servir, sí. La lectura pràctica no canvia —posa envasos reutilitzables i no cobris res—, però val la pena saber d'on surt.

• S'aplica al menjar servit que el client no ha consumit.
• L'envàs apte no es cobra. Una altra cosa és el plàstic d'un sol ús, que la Llei 7/2022 obliga a cobrar a part.
• L'envàs ha de ser apte per a aliments i reutilitzable o fàcilment reciclable.
• L'excepció són els bufets lliures i els menús amb consum il·limitat.

El pla de prevenció: a qui obliga de debò

L'article 6.4.a) exigeix «disposar d'un pla d'aplicació per a la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari», i s'ha divulgat com si arribés a qualsevol bar. No és així, i l'excepció és al mateix article, tres línies més avall.

L'article 6.4.c) exceptua de tot aquest apartat quatre les activitats d'«hostelería o restauración desarrolladas en establecimientos iguales o inferiores a 1.300 m2». Mil tres-cents metres quadrats és un local enorme: a la pràctica, la immensa majoria de bars i restaurants no ha de tenir pla per aquesta llei.

Dos matisos abans de respirar tranquil. El primer tanca la porta a trossejar el negoci: queden obligats igualment els establiments sota un mateix CIF que en conjunt passin dels 1.300 m². El segon juga a favor teu: l'article 6.6 exclou a més les microempreses —menys de deu persones i fins a dos milions— de tot l'article 6.

I ara el que importa si el teu local és a Catalunya: això és la llei estatal, i aquí n'hi ha una altra. La Llei 3/2020 catalana no mira els metres sinó la plantilla, així que un restaurant exempt per l'estatal pot estar obligat per la catalana. Ho expliquem sencer al seu article.

• Fins a 1.300 m² d'establiment: la llei estatal no t'exigeix pla.
• Diversos locals sota el mateix CIF: les superfícies se sumen.
• Microempresa —menys de 10 persones i fins a 2 M€—: exclosa de tot l'article 6.
• A Catalunya, la Llei 3/2020 pot obligar-te encara que l'estatal no ho faci.
• El que no depèn de la mida és l'article 8, el de la sala.

PREVENIR    Com ajustes compres a la previsió de servei
            Com controles caducitats i rotació de gènere
            Què fas amb les racions que es queden sense vendre

DONAR       A qui dones els excedents aptes per al consum
            Amb quin acord o conveni, encara que sigui informal

APROFITAR   Què va a alimentació animal si escau
            Què va a compostatge o a gestor de residus

MESURAR     Com registres quant es llença i cada quant ho revises

La jerarquia: no val llençar-ho directament

L'article 5 fixa un ordre de prioritats que cal respectar. Primer prevenir amb criteris racionals de compra i producció. Després donar per a consum humà. Tot seguit alimentació animal. Després altres usos industrials com a subproducte. I només al final reciclatge, compostatge o valorització energètica.

El que és rellevant per a un restaurant és que saltar-se els graons de dalt no és una opció: si l'excedent és apte per al consum humà, la llei espera que s'intenti donar abans que acabi al contenidor.

Per on començar demà

Tres coses cobreixen la major part, i cap no costa diners.

• Canvia els envasos de per emportar per uns de reutilitzables o fàcilment reciclables, i treu-los del compte si els estaves cobrant.
• Comprova si necessites pla. Si passes dels 1.300 m², sumant locals del mateix CIF, o si t'obliga la norma catalana, escriu-lo: dos fulls amb les quatre seccions de dalt valen més que res.
• Parla amb un banc d'aliments o una entitat social de la teva zona i deixa l'acord per escrit, encara que sigui un correu.
• Comença a apuntar què llences i en quina quantitat: és el que et dirà on estàs perdent diners, a més de complir.

El que també estalvia diners

Convé dir-ho perquè se sol perdre entre el paperam: el malbaratament que la llei t'obliga a prevenir és matèria primera que ja has pagat. Un local que llença el deu per cent del que compra està regalant aquest deu per cent del seu escandall.

Per això el pla de prevenció rendeix més si es recolza en dades reals de què es ven i què es queda, i no en una estimació de memòria.

Preguntes freqüents