Per què n'hi ha dues i cap no substitueix l'altra
La Llei 3/2020, de l'11 de març, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris és catalana i és vigent des del 14 de març de 2020. Cinc anys després va arribar la Llei 1/2025, estatal, plenament aplicable des del 2 d'abril de 2026.
La segona no deroga la primera. De fet la reconeix expressament: el seu article 6.4.a diu que qui operi «en comunidades autónomas en las que exista regulación específica que obligue a disponer de un plan» ha de contemplar «los requisitos establecidos por las normativas autonómicas donde operen».
Traduït: a Catalunya se sumen. On una demani més, mana la que demani més.
El pla de prevenció: aquí és on divergeixen
Totes dues obliguen a tenir un pla escrit de prevenció. La diferència és a qui l'obliguen, i no s'assembla gens.
La llei estatal exclou per superfície. El seu article 6.4.c exceptua les activitats d'«hostelería o restauración desarrolladas en establecimientos iguales o inferiores a 1.300 m2». Un local de 1.300 metres quadrats és enorme: a efectes pràctics, la immensa majoria de bars i restaurants d'Espanya no han de tenir pla per la llei estatal.
La llei catalana no mira els metres. El seu article 5.2 només n'exclou les microempreses, que l'article 4.o defineix com les que «ocupen menys de deu persones» i tenen un volum de negoci o un balanç anual no superior a dos milions d'euros.
Els dos criteris no s'assemblen, i per això el resultat sorprèn.
BAR DE BARRA · 90 m² · 6 persones Estatal exempt (≤ 1.300 m²) Catalana exempt (és microempresa) → No cal pla RESTAURANT · 300 m² · 15 persones · 1,4 M€ Estatal exempt (≤ 1.300 m²) Catalana OBLIGAT (10 persones o més) → Cal pla, i només ho diu la llei catalana GRUP · 4 locals · 1.500 m² sumats · 40 persones Estatal OBLIGAT (mateix CIF, > 1.300 m² en conjunt) Catalana OBLIGAT → Cal pla, i pot ser un de conjunt
El detall del mateix CIF que es passa per alt
La llei estatal tanca la porta a partir un negoci per quedar per sota del llindar. L'article 6.4.c acaba dient que «con independencia de su superficie, quedarán obligados los establecimientos que operen bajo un mismo código de identificación fiscal y que, en su conjunto, superen los 1.300 m2».
És a dir: quatre locals de quatre-cents metres sota el mateix CIF sumen mil sis-cents i entren, encara que cap d'ells no arribi sol al llindar.
On la catalana demana més a la sala
Les dues obliguen a facilitar que el client s'endugui el que no ha consumit i a informar-ne «preferentment a la carta o al menú». Fins aquí, iguals.
La catalana afegeix una cosa que l'estatal no diu amb aquestes paraules. El seu article 6.1.c obliga a fer servir envasos aptes, reutilitzables, compostables o fàcilment reciclables «i admetre que el consumidor dugui el seu propi envàs».
Aquesta última frase és una obligació concreta: si el client arriba amb una carmanyola de casa, no li pots dir que no.
- Endur-se el menjar no consumit, sense cap cost per l'envàs apte. Les dues.
- Informar-ne de manera clara i visible, preferentment a la carta. Les dues.
- Admetre l'envàs que porti el client. Explícit només a la catalana.
- Excepció de bufet lliure i consum il·limitat. A l'estatal, expressa.
La jerarquia: vuit graons en comptes de tres
L'article 11 de la llei catalana ordena vuit destinacions per a l'excedent, de la primera a l'última: prevenció, alimentació humana, alimentació animal, valorització material per a usos industrials, compost de qualitat, biogàs, altres valoritzacions energètiques i eliminació.
A efectes d'un restaurant el que importa són els dos primers graons, i són els mateixos a totes dues lleis: si l'excedent és apte per al consum humà, s'ha d'intentar donar abans que acabi al contenidor.
Què fer si el teu local entra
Si tens deu persones o més a Catalunya, necessites el pla encara que la llei estatal no te'l demani. No és un tràmit que es presenti enlloc: és un document que has de tenir i poder ensenyar.
- Escriu com ajustes compres a la previsió de servei i com controles caducitats.
- Deixa per escrit a qui dones els excedents aptes, encara que l'acord sigui un correu.
- Registra què llences i cada quant ho revises: sense mesura no hi ha pla.
- Revisa els envasos de per emportar i treu-los del compte si els cobraves.
- Posa l'avís a la carta. És el més barat de tota la llista i és infracció lleu no fer-ho.
Preguntes freqüents
Si compleixo la llei estatal, ja compleixo la catalana?
No necessàriament. La catalana obliga a tenir pla de prevenció a partir de deu treballadors, sense mirar els metres, mentre que l'estatal exceptua els locals de 1.300 m² o menys. Un restaurant mitjà català pot estar exempt per una i obligat per l'altra.
El meu bar té sis treballadors. Necessito pla de prevenció?
No, si a més el volum de negoci o el balanç anual no passa de dos milions d'euros: llavors ets microempresa i la llei catalana t'exclou expressament al seu article 5.2. La resta d'obligacions —endur-se el menjar, informar-ne a la carta, els envasos— continuen aplicant-se igual.
On he de presentar el pla?
Enlloc. Cap de les dues lleis crea un registre on dipositar-lo. És un document del qual has de disposar i que has de poder mostrar si te'l requereixen, i que has d'aplicar de debò.
Puc negar-me si el client porta la seva carmanyola?
A Catalunya no. L'article 6.1.c de la Llei 3/2020 obliga a «admetre que el consumidor dugui el seu propi envàs», amb aquestes paraules. És una de les diferències més concretes respecte de la norma estatal.
Tinc quatre locals petits sota el mateix CIF. Compto la superfície de cadascun?
No, se sumen. La llei estatal diu que amb independència de la superfície queden obligats els establiments sota un mateix CIF que en conjunt passin dels 1.300 m². La catalana ni tan sols mira els metres.
Quines sancions hi ha?
La llei catalana classifica les infraccions en greus i lleus al seu article 14, i el 15.3 remet a la Llei 22/2010 del Codi de consum de Catalunya per a les lleus, que són les de sala. No en donem imports: convé consultar-los al text o amb la teva assessoria.